Hola gent! Hui vaig segir contar-vos l'història de l'altre dia.
Cuan vam entrar a la discoteca, el primer que anem fer, és anar a la barra a beure. Jo seguia tenint aquell mas presentiment así, que vaig contar-li'l a les meues amigues, però elles em prengueren per una boja i no em van fer cas. Vam anar al sentre de la discoteca a ballar una estona i vaig veure de reull a un home d'uns 35 anys, que ens observaba a les meues amigues i a mi desde la planta de dalt de la discoteca.
Ja no puc contar-vos més al próxim dia seguiré.

Hui vos vaig a contar una història que vaig escriure fa un temps per a un concurs de literatura que va haver en el meu institut:
Jo era una xica normal de 18 anys, era bona, treia bones notes i sempre estava a casa a l'hora que em deien. Un dissabte vaig anar amb les meues amigues a una discoteca que havien obert nova en la ciutat. Hi havia una cua impressionant que pegava la volta a l'illa i tot el temps que vam estar en la cua, notava un mal pressentiment i no em fiava molt, però ho vaig deixar passar (encara que ara pense que si ens n'haguérem anat quan vaig tindre eixe mal pressentiment, re d'això habria passat).
Se m'acaba el temps per hui, demà continuaré contant aquesta història.

Ha passat bastant temps del que vaig publicar la meua última entradeta. He estat bastant ocupada amb assumptes familiars i altres. Però ja he tornar i amb més força que mai. Ja ha passat pasqua, i m'ho vaig passar com una nana en tots els llocs em vaig estar. Ara estem d'exàmens finals i amb ganes que acaben ja i siguen les graduacions.

Ja ha sigut la segona avaluació i ha estat molt bé. Però encara no ens n'hem anat de vacances, perquè encara no es pasqua. Però almenys sols queda una setmana per a les vacances. I estic ansiosa perque la meua germana m'ha organitzar un viatge a Madrid.
Ahir me'n vaig anar a la platja, però l'aigua estava molt freda. Vull que vinga l'estiu ja!!

Ja ha sigut carnestoltes i va ser tota una bogeria, tot el món hiva feliç,ballant i botant pels carrers de la ciutat. Van posar escenaris i hi havia tanta gent que no es podia ni moure, però m’ho vaig passar molt bé amb les meues amigues i amb amics que vam fer allí. Es va fer la nit molt curta, per això  m’encantaria repetir. El pitjor va ser que això  solament va ser un cap de setmana, i ara em toca seguir estudiant per fer mèrits per a que ma mare em deixe fer tot el que vulga, i per a no repetir més, clar.

I és que en aquest temp, m'he adonat que les coses menudes són les més grand que existeien. Quan necessites una abraçada, la primera persona que te la dóna, és la persona, que t'ajuda a superar els problemes, siguen como siguen.
Que els regals no són la nostra família, amb ells et riures, plores, muntes festes a la babalà, plores llàgrimes de felicitat, ells són els que mai se m'aniran. Et pots separar kilometres i kilometres, però mai deixaran de pensar en ella. Que en aquesta vida necessitem persones al nostre voltant i què millor que la nostra família i amics.

Ara mateix és la festa de carnestoltes del meu poblre i no tinc disfressa. He de fer-ho en aquestes dues setmanes que falten i tinc molts exàmens. EStic un poc estressada, però ahir per fi vaig fer-me la falda per la disfressa. Con a mínim ja tinc una altra cosa feta i ja puc centrar-me en els exàmens.